Les seves cares

Nous sabors!!

La Ivet ja ha arribat als tres mesos, i tal i com ens va comentar el pediatre, hem començat a introduir-li suc de pera i de taronja, suposo que ha de ser ben avorrit està tres mesos només menjant el mateix....

Aquestes són les tres fotos del moment, com podeu observar en la última foto, no sembla que li agradi gaire. Aquest és l'inici a un mòn pler de gustos i colors diferents, això li tocarà anar-ho descobrint poc a poc.

Casament del Raül i la Fanny

El dia 12 de Setembre, vam tenir un gran esdeveniment, els meus cunyats es casaven, va ser una celebració senzilla però maca, només hi érem els més propers, és a dir, pares i germans.

Per la Ivet va ser el seu primer gran esdeveniment familiar, i per això li vam posar les seves millors gales, li vam posar un vestit la mar de "mono" i va estrenar xumet.

Així doncs, felicitem a la parelleta, cunyats i tiets, que per molts anys siguin feliços!!

20 de Juny de 2008, neix la Ivet

Ja la tenim aquí!! La Ivet ja ha nascut, ha pesat 2,510kg i ha medit 44 cm, és petitona, però com diuen, al pot petit hi ha la bona confitura.

Us explicarem com va anar: el 19 de Juny a les 17:45h vaig trencat aigües, i en el mateix instant que em passava, la meva mare m'estava trucant, o sigui que ella va ser la primera en saber-ho. Em va dir que ella i el papa agafaven el cotxe i baixaven pintant, aleshores jo vaig trucar a l'Oriol i li vaig dir que la Ivet ja volia sortir, que havia trencat aigües i que havíem de marxar cap a l'hospital pitant. El fet és que quan trenques aigües, diuen que no cal que corris i que tens temps de sobres per arribar a l'hospital tranquil·lament, el què passava és que les aigües eren brutes, i tal i com m'havien dit en els cursos de pre-part, no podia entretenir-me, ja que volia dir que alguna cosa no anava bé.
Així doncs, l'Oriol, que sort que aquell dia estava treballant a Molins, en 2 minuts ja va ser a casa i van arribar junts amb els meus pares, vam agafar la bossa de la Ivet i la meva i cap a l'hospital hi falta gent. Després de trobar una mica de caravana i d'enviar missatges a tort i a dret per avisar que la Ivet ja estava donant senyals de voler sortir, vam arribar a l'hospital General de Catalunya aproximadament a les 18:30h, sobre les 7 de la tarda em van avisar i vaig entrar a la sala de dilatació. Van començar a injectar-me oxitocina, per començar a tenir contraccions, i antibiòtic (pel tema de les aigües brutes), van anar passant les hores però no hi va haver manera de dilatar, o sigui que el doctor va decidir fer-me una cesària, per tant a 2/4 d'una del dia 20 de Juny entrava a quiròfan i la Ivet naixia a la 1:10 de la nit. Just el moment del quiròfan no en tinc gens de bon record, els efectes de l'epidoral són bastant desagradables i a més a més, com que l'Oriol no va poder entrar em vaig sentir bastant sola. Però bé, el més important és que la Ivet ja estava entre nosaltres i em moria de ganes de tornar-la a veure, ja que just al néixer me la van ensenyar però no ho vaig poder gaudir per culpa dels efectes de l'epidroal que em feien estar molt tremolosa i nerviosa.
Quan vaig arribar a l'habitació eren ben bé les 3 de la matinada i els meus pares encara estaven allà, pobres, quantes hores d'espera! i cap a quarts de quatre ens van portar la Ivet, va ser un moment fantàstic, ja teníem a la nostra nena i era perfecte! Tant bonica!! Per fi estàvem els tres, la Ivet, l'Oriol i jo, què més podíem desitjar.

A l'Hospital hi vam estar 5 dies, i vam tenir moltes visites, a continuació penjaré algunes fotos:
Ara m'enadono que vam fer poques fotos, quina ràbia! Va venir molta més gent però no tinc cap foto. Si algú llegeix aquestes línies i té fotos que no apareixen aquí, siusplau, m'ho podríeu enviar al meu correu: martabenetcaus@orange.es

Durant aquests dies vam aprendre tot el què la Ivet necessitava per estar bé, vam aprendre a canviar-li el bolquer, a donar de mamar (tot i que això no n'hem acabat d'aprendre mai), a fer-li les cures del melic... i sobretot a fer-li mil petons i carícies, que la veritat és que no pararies mai.




I fins aquí la nostra aventura de l'Hospital, a partir d'aquí comencem un altre tipus d'aventura, a casa on les coses es veuen un pèl més complicades, els tres sols, tot i que en mica en mica ens anem coneixent més i les coses comencen a funcionar com esperàvem.