20 de Juny de 2008, neix la Ivet

Ja la tenim aquí!! La Ivet ja ha nascut, ha pesat 2,510kg i ha medit 44 cm, és petitona, però com diuen, al pot petit hi ha la bona confitura.

Us explicarem com va anar: el 19 de Juny a les 17:45h vaig trencat aigües, i en el mateix instant que em passava, la meva mare m'estava trucant, o sigui que ella va ser la primera en saber-ho. Em va dir que ella i el papa agafaven el cotxe i baixaven pintant, aleshores jo vaig trucar a l'Oriol i li vaig dir que la Ivet ja volia sortir, que havia trencat aigües i que havíem de marxar cap a l'hospital pitant. El fet és que quan trenques aigües, diuen que no cal que corris i que tens temps de sobres per arribar a l'hospital tranquil·lament, el què passava és que les aigües eren brutes, i tal i com m'havien dit en els cursos de pre-part, no podia entretenir-me, ja que volia dir que alguna cosa no anava bé.
Així doncs, l'Oriol, que sort que aquell dia estava treballant a Molins, en 2 minuts ja va ser a casa i van arribar junts amb els meus pares, vam agafar la bossa de la Ivet i la meva i cap a l'hospital hi falta gent. Després de trobar una mica de caravana i d'enviar missatges a tort i a dret per avisar que la Ivet ja estava donant senyals de voler sortir, vam arribar a l'hospital General de Catalunya aproximadament a les 18:30h, sobre les 7 de la tarda em van avisar i vaig entrar a la sala de dilatació. Van començar a injectar-me oxitocina, per començar a tenir contraccions, i antibiòtic (pel tema de les aigües brutes), van anar passant les hores però no hi va haver manera de dilatar, o sigui que el doctor va decidir fer-me una cesària, per tant a 2/4 d'una del dia 20 de Juny entrava a quiròfan i la Ivet naixia a la 1:10 de la nit. Just el moment del quiròfan no en tinc gens de bon record, els efectes de l'epidoral són bastant desagradables i a més a més, com que l'Oriol no va poder entrar em vaig sentir bastant sola. Però bé, el més important és que la Ivet ja estava entre nosaltres i em moria de ganes de tornar-la a veure, ja que just al néixer me la van ensenyar però no ho vaig poder gaudir per culpa dels efectes de l'epidroal que em feien estar molt tremolosa i nerviosa.
Quan vaig arribar a l'habitació eren ben bé les 3 de la matinada i els meus pares encara estaven allà, pobres, quantes hores d'espera! i cap a quarts de quatre ens van portar la Ivet, va ser un moment fantàstic, ja teníem a la nostra nena i era perfecte! Tant bonica!! Per fi estàvem els tres, la Ivet, l'Oriol i jo, què més podíem desitjar.

A l'Hospital hi vam estar 5 dies, i vam tenir moltes visites, a continuació penjaré algunes fotos:
Ara m'enadono que vam fer poques fotos, quina ràbia! Va venir molta més gent però no tinc cap foto. Si algú llegeix aquestes línies i té fotos que no apareixen aquí, siusplau, m'ho podríeu enviar al meu correu: martabenetcaus@orange.es

Durant aquests dies vam aprendre tot el què la Ivet necessitava per estar bé, vam aprendre a canviar-li el bolquer, a donar de mamar (tot i que això no n'hem acabat d'aprendre mai), a fer-li les cures del melic... i sobretot a fer-li mil petons i carícies, que la veritat és que no pararies mai.




I fins aquí la nostra aventura de l'Hospital, a partir d'aquí comencem un altre tipus d'aventura, a casa on les coses es veuen un pèl més complicades, els tres sols, tot i que en mica en mica ens anem coneixent més i les coses comencen a funcionar com esperàvem.